Roger Cañabaté

Roger Cañabaté és un veí de Collbató que sempre s'ha declarat al costat de la seva nació, la catalana. Un lluitador de 20 anys que avui ens explicarà quin va ser el seu paper durant la setmana del 14 al 18 d'octubre de 2019. 

Un noi alt, atlètic i fort, ve a l’entrevista tot tapat, amb un xandall, una caputxa i una braga perquè no se’l reconegui. S’asseu davant meu amb una cara impossible de desxifrar. 

1.       Formes part d'alguna organització independentista? Si és que si, en quina?

Sí, formo part de 3 organitzacions independentistes. Milito a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), al partit d’Esquerra Republicana i l’última i la més recent, formo part del Tsunami Democràtic. Però dins del Tsunami Democràtic no formo part de cap mena d’esfera alta, estic molt lluny de tenir algun contacte amb les persones que dirigeixen el Tsunami Democràtic. Jo només sóc un militant. 

2.       Quan et vas adonar de la sentència, quina va ser la teva reacció? I la primera reacció de l'organització? 

En quant em vaig adonar de la sentència del procés em trobava a la universitat. Jo estudio a Passeig de Gràcia i en el moment que la resposta dels jutges va ser publicada i vaig assabentar-me, vaig sortir corrents cap a la manifestació més pròxima que hi havia per la meva zona. Tsunami ja havia mobilitzat gent per Barcelona i vaig afegir-m’hi. Vaig manifestar-me com mai aquell matí, fins que em vaig trobar passant el dia i la tarda a l’aeroport del Plat per una convocatòria del Tsunami. Va ser una tarda de país, d’unió. 

3.       T'esperaves o s'esperava aquesta reacció del poble català en vers de la sentència? 

Tant jo com les tres organitzacions -no puc distingir en cap perquè va ser una setmana de sorpreses- no ens esperàvem res de tot això. Però sobretot el que no ens esperàvem era la participació massiva de tanta gent. Sobretot Tsunami Democràtic, una organització nova, no s’esperava aquest fort seguiment per part de tot el poble català. Tot va ser nou per a tots. Només recordo, durant aquella setmana, actuar sense pensar, només per defendre els meus drets i llibertats. 

4.       Vas participar d'alguna manera durant la setmana de disturbis? Com vas veure l'actuació dels manifestants en vers a la policia? I l'actuació dels policies? I dels polítics? 

Vaig participar de forma molt activa (emfatitza aquestes dues paraules). I en el que respecta a la participació de la gent, la seva actitud i la seva implicació va ser molt bona davant de qualsevol situació –perquè va haver-hi moltes i de molt diverses-, ja que durant aquella setmana i les que les seguien, es va viure una situació molt crítica i entre tots es va demostrar unió i força (fa un gest de força amb el puny). 

I la participació de la policia, que he de dir (es riu),violenta però normal, ja que posant-se en la seva pell, si t’estan cridant fill de puta a la cara, doncs arriba un moment que ja comencen a tocar-te els pebrots, però nosaltres, considero, que vam reaccionar bé davant d’ells. Tot i que m’agradaria remarcar que no feia falta una violència tan desmesurada per part de les dues parts. És el que hi ha. 

I dels polítics (es riu), que pots esperar... van actuar com sempre. Van parlar molt però a l’hora de la veritat no fan res. La majoria. És a dir, el que vull dir és que veus per la televisió com alguns polítics van a manifestar-se, però quina casualitat que van a les manifestacions amb menys gent on no els hi poden fer mal... quina casualitat (torna a dir amb to irònic).Però el bo és que després demanen que vagis tu a manifestar-te... En fi. 

5.       Sincerament, després de com s'han anat desenvolupant les accions durant les darreres setmanes, com veus el futur del poble català?

Sincerament, ningú sap el que passarà ni com serà aquest futur, però ara tots estem esperant al comunicat de Tsunami Democràtic per veure com s’ha d’actuar el 18 de desembre, el clàssic i a partir d’aquí anirem fent més accions, espero i desitjo. 

Però tampoc sé quines idees tenen, però el que sabem els militants de les diferents organitzacions és que aquestes accions reivindicatives no s’haurien d’haver parat tant, ja que portem dues o tres setmanes amb molta inactivitat. En veritat és el que volen, tots els que estan en contra del moviment independentista. Volen que ens separem i ens silenciem i espero que això no passi. Sempre lluitarem.